Sistemes de representació gràfica de mots àrabs en català

  1. Polanco Roig, Lluís B.
Journal:
Sharq Al-Andalus: Estudios mudéjares y moriscos

ISSN: 0213-3482

Year of publication: 1988

Issue: 5

Pages: 11-30

Type: Article

DOI: 10.14198/SHAND.1988.5.01 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

More publications in: Sharq Al-Andalus: Estudios mudéjares y moriscos

Sustainable development goals

Bibliographic References

  • AGENCIA EFE (1985). Manual de español urgente. Cátedra, Madrid.
  • AMERICAN LIBRARY ASSOCIATION (1885). «Committee on Transliteration Report» dins Lake George Proceeding, Library Journal, 10: 302-311.
  • ARACIL, Lluis V. (1965). Conflit linguistique et normalisation linguistique dans l'Europe nouvelle. Centre Européen Universitaire [citât açi per ARACIL, LI. V. (1982) Papers de sociolingülstica. La Magrana, Barcelona].
  • ARACIL, Lluis V. (1983). «Sobre la situació minoritaria» dins id. (1983) Diría realitat. Edicions del Països Catalans, Barcelona, pp. 171-206.
  • AVUI (s.d.) Llibre d'estil de l'Avui (S.U.).
  • BARCELÓ TORRES, M.ª del Carmen (1983). Toponimia arábica del País Valencia. Alqueries i castells. Institut de Filología Valenciana, Valencia.
  • BARCELÓ TORRES, M.ª del Carmen ( 1984) Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto. Universität de Valencia, Valencia.
  • BASTARDAS I BOADA, Albert (1988). «La normalització lingüística: l'extensió de l'ús» dins BASTARDAS, A./SOLER, J. (eds.) (1988) Sociolingülstica i llengua catalana. Empuñes, Barcelona, pp. 187-210.
  • CABRÉ I CASTELLV!, M.a Teresa (1985). «Normes internacionals i metodología de recerca en la moderna terminología» dins DUARTE, C./ALAMANY, R. (eds.) (1985). Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu. Escola d'Admínistracíó Pública de Catalunya, Barcelona, pp. 111-129.
  • COMMISSION INTERNATIONALE DE COOPÉRATION INTELLECTUELLE (1934). L'adoption universelle des caractères latins (Dossiers de la Coopération Intellectuelle), Paris.
  • COROMINES, Joan (1936). «Mots catalans d'origen aràbic», Butlletí de Dialectología Catalana, XXIV [ara dins id. (1977) Entre dos llenguatges, III. Curial, Barcelona].
  • COROMINES, Joan (1980-88) Diccionari etimològic i complementan de la llengua catalana. Curial-La Caixa, Barcelona.
  • DIARI DE BARCELONA (1987). Un model de llengua pels mitjans de comunicado. Empuñes, Barcelona.
  • EPALZA, Mikel de (1984). «Alguns aspectes de la morofdia literaria actual al País Valencia», Sharq al-Andalus. Estudios árabes, 1: 169-172.
  • EPALZA, Mikel de (1986) «El árabe y la lengua catalana». Temas árabes, 2: 191-197 (Madrid, desembre 1986).
  • EPALZA, Mikel de (1987) «Relacions dels Països Catalans amb el mon musulmà». Revista de Catalunya, 5: 49-62 (febrer 1987).
  • GEC (1970-83). Gran Enciclopedia Catalana. Ed. 62-Enciclopèdla Catalana, S. A., Barcelona.
  • GERMANY. Bundesdruckerei ( 1969) Alphabete und Schriftzeichen des Morgenund des Abendlandes; zum allgemeinen Gebrauch, mit besonderer Berücksichtigung des Buchgewerbes. Berlin.
  • GLEICHEN, E./REYNOLDS, J. H. (1956). Alphabets of foreign languages transcribed into English, according to the RGS II system. (2nd ed., revised). Permanent Committee on Geographical Names, London.
  • GRANDGUILLAUME, Gilbert (1983). Arabisation et politique linguistique au Maghreb. Maisonneuve et Larose, París.
  • HAUGEN, Einard (1983). «The Implementation of Corpus Planning: Theory and Practice» dins COBARRUBIAS, J./FISHMAN, J. (1983). Progress in Language Planning. International Perspectives. Mouton, Berlín.
  • ISO (Organisation Internationale de Normalisation/International Organisation for Standardization) (1961). Recommandation ISO «R233». Système International pour la translitération des caractères arabes. (Comité Technique ISO/TC 46, Documentation).
  • ISO (1964). General Principles for the conversion of one written language into another. [ISO/TC 46 (sec. 426) 697 (Rev.)].
  • LAMUELA, Xavier ( 1984). «Fixació i funcionament de la gramática normativa en el procès d'estandardltzació de la llengua catalana» dins CABRÉ, M. T. etalii (eds.) (1984). Problemática de la normativa del cátala, P.A.M., Montserrat.
  • LAMUELA, Xavier, MURGADES, Josep (1984). Teoría de la llengua literaria segons Fabra. Quaderns Crema, Barcelona.
  • MACKEY, William F. (1986). «Planification linguistique, politique langagière et utilisation sociale des langues» dins RUIZ, J. I./OZAMIZ, J. A. (eds.) (1986). Hizkuntza Minorizatuen Soziologia, Ed. Ttarttalo, Martutene.
  • MOLL, Francesc de Borja (1952). Gramática histórica catalana. Gredos, Madrid.
  • MÜLLER, F. (1897). «Die Transcription fremder Alphabete», Sitzungsber. Phil.-Hist. CI. Kaiserl. Akad. Wiss., 136.
  • PÉREZ MORAGON, Francesc (1982). Les normes de Castelló. Ellseu Climent editor, Valencia.
  • PIERA, Josep (1983). Eis poetes aràbigo-valencians. Institució Alfons el Magnànim, Valencia.
  • REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGÍA (1951). «Sistema de transcripción fonética de la Revista Valenciana de Filología», R.V.F., 1, 3 (juliol-setembre. 1951: 169-177).
  • RUBIERA, M.a Jesús; EPALZA, Mikel de (1987). Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII) Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva.
  • SANCHÍS GUARNER, Manuel (1975). «Época musulmana», dins TARRADELL, M./SANCHIS GUARNER M. (1975). Historia del País Valencia, 1. Ed. 62, Barcelona.
  • SANCHÍS GUARNER, Manuel (1980). Aproximado a la historia de la llengua catalana. Salvat, Barcelona.
  • SEGARRA, Mila (1985a). Historia de l'ortografía catalana. Empúries, Barcelona.
  • SEGARRA, Mila (1985b) Historia de la normativa catalana. Enciclopedia Catalana, Barcelona.
  • UNITED STATES. Government Printing Office (1967). Style Manual (revised edition), Washington.
  • VALENCIA, Rafael; GÁLVEZ, M.a Eugenia; OLIVA, Diego (1982). «Una propuesta para la sistematización de la transcripción de textos y nombres árabes en trabajos de numismática andalusí». Acta numismática, 12: 131-137.
  • VILA I VALENTÍ, J. et alii (1983). Atlas Universal Cátala. Enciclopedia Catalana, S. A., Barcelona.