Didáctica de la Filosofía

Abstract

La Tesi, Didàctica de la Filosofia, descabdella críticament l'articulació entre la història filosòfica, la constitució metòdica de la Didàctica moderna, que arriba fins la crítica del seu procés de positivació, i la història de l'ensenyament filosòfic, defensant una determinació institucional de la Filosofia, que reduiria la Didàctica Filosòfica a un saber autoreflexiu, amenaçaria la possibilitat de fer-ne una disciplina particular i reprendria les tesis de M. Sacristan (1969), sobre el tema. La història de l'ensenyament filosòfic a l'Edat Mitjana documenta la presència àulica de la Filosofia. La consideració del Renaixement s'enriqueix amb la traducció de "Dels inicis, escoles i lloances de la Filosofia", de Joan Lluis Vives, i amb l'edició crítica dels "Avisos per a estudiar les arts en particular", de Pere Joan Nunyes, mentre el tractament dels il.lustrats valencians aporta la transcripció del "Methode de estudiar" de Gregori Mayans. A la consideració de la Filosofia Universitària des de Kant fins Nietzche i Heidegger, cal afegir el comentari històric de les més de cinquanta disposicions legals dictades per l'estat espanyol (1807-1975) i de projectes i polèmiques (Sacistán-Bueno). El debat didàctico-filosòfic actual es considerat amb l'exposició i crítiques de les teories d'O.Fullat, O. Mongin, H. Peña-Ruiz, la crítica dels analítics, M. Lipman, E. Martens, R. Dölle-Delmüller, P. Heintel, T. Macho, W. D. Rehfus, J. Schumucker-Hartmann, J. Hengelbrock, J. Rohbeck i la didàctica problèmatica de la filosofia marxista. S'afegeix una bibliografia específica ordenada amb vora 1.600 referències, la meitat de llibres i l'altra d'articles d'unes 125 revistes especialitzades.